Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà,
on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Jo també fa temps que tinc ganes de conèixer aquesta terra Nord Enllà on la gent és neta i noble, rica. lliure, desvetllada i feliç. Serà realment així? Ja ho veurem. Com que la primera opció, Islàndia, no ha estat possible, haurà de ser Noruega i els seus fiords, promesa de paisatges de somni i de dies fresquets.
De moment, maleta nova i enooorme preparada (mig buida, perquè càpiguen els regalets que sempre compres als viatges per la gent que t'estimes!). La peso, després de treure la meitat de la roba que havia preparat prèviament, i em fa 18 kg, 5 per sota del màxim permès per la SAS, amb qui volaré demà a Oslo. Vol directe, sortint de Barna a les 13:00, sense que calgui matinar. Bon rotllo!
